Tanca els ulls

Tanca els ulls
de la nit blava
i segueix-me
a l´atzar, sense pressa.

Coneixerem el bé
i el mal
d´una sola volta

i aleshores
voldrem córrer més,
més enllà
despullats de tot
a la llum sola

Tanco els ulls
jo també
per donar-me a tu,
al teu cos
-blanc i suau-
I a dins et deixes
ens deixem de sobte
tots els neguits es fonen
com el glaç a la sorra.

I em dius llavors:
-SOMRIU!
amb els dits a la boca.

Tanca els ulls i corre
lluny, lluny...
rere el temps de la història.

Un nombre més
que es multiplica:
un u, un dos
que es trasformen.

Tanca els ulls
de la nit blava.
Amarats de sol
serà menys fosca.

(Alemanya, 8 de desembre de 2006)