NO T'ABANDONIS

No t’abandonis.
Hi ha una drecera de llum
sota la porta i,
si l’obres,
veuràs cadascuna
de les parpelles
enceses de la nit.

No t’abandonis en la son
ni vulguis aturar la por

camina,
camina sense mandra

L’angoixa és un so
feréstec en el cor.

Míra’m i sent
com la pluja s’atrapa
dins del cel

com la nit ens besa
en tots els racons de la ciutat.

I no t’abandonis
en la misèria
de l’ésser estimat
que es troba sol,

car jo hi seré sempre
quan que les cordes
deixin de sonar

sempre, sempre

quan el pes caigui
més feixuc sobre tu.

No abandonis:

la mà d’un company,
abraça amb força
i en ella, i en la paraula,
llegiràs els mots més suaus

I escoltaràs música,
de països nous,
imaginables
només en el somni...

I quan aquest es fongui
jo hi seré
més sincera
més valenta.

Serem els dos
com la llum nova.

Plens de l’amor
que no s’abandona.