Com la pell de la bresquilla

Com la pell de la bresquilla,
que arribarà per Sant Joan
-quan s'acurten les nits-
dóna'm la boca;
em veus des de l'abisme
i a penes pots somriure.
Arran de la ferida
et parle de demà,i
t'explique amb els dits
que sempre em torna
un gran desig de viure't
que a penes puc descriure.
A voltes ets la dida
i a voltes la destral
que veu tots els envits
d'aquesta aposta,
sense que ningú et dicte
com és com has de viure.

Feliu Ventura