Ens fem nostres

Anem cap a la vida. Cap a la llum,... on tot hi cap.

I a les fosques - on es pensen les coses amargues que no podem oblidar malgrat les hores - et
penso lluny, amb un somrís sincer entre els teus companys de viatge, dels quals ja no en formo part.
I la teva mirada dolça, com la del primer dia, em vigila per a que no em perdi entre el bosc, em cuida com una nena petita, com l’esguard del pare davant del perill.

Arriba la nit i et sento, pressento encara els teus peus cansats pujant les escales.
Em véns a buscar i m’abraces i et dic totes les coses que encara em resten a dins i que vull fer teves. Et dono tot l’amor que va haver d’aturar-se, baixar pel carrer i marxar, aquella nit qualsevol.
En el somni ens fem nostres.

Cap a la vida anem. Cap a la vida sense nosaltres.

Però cap a la vida.

L'un dins l'altre i cadascú al seu lloc

Fins que cal dir-se adéu

Es varen dir:

"Cal guanyar temps als somnis,

cal anar molt més enllà de les paraules.

Ser tal com som de soca-rel.

Cremar les naus,

navegar a pèl

Amor valent per tu,

per guanyar terreny a la vida

i contemplar-la compartint-la.

Fins que cal dir-se adéu.

L'un dins l'altre i cadascú al seu lloc.

Pensar en veu alta

i tastar-ho tot."

I ho varen fer...

temps als somnis

i compromesos, només, en les coincidències

i la mútua complicitat.

Eren llavor d'eternitat

compartint les joguines i les vivències.

Amor valent per tu.

Va cap on va i dura el que dura.

No hi ha marges ni mesures.

Fins que cal dir-se adéu.

L'un dins l'altre

i cadascú al seu lloc.

Pensar en veu alta

i tastar-ho tot.

Fins a la fi

cal guanyar temps als somnis.

Cal anar molt més enllà de les paraules,

ser tal com som i dir-se adéu

si el cada dia ha fet lo seu

i ens ha canviat les coses i a nosaltres.

Amor valent per tu,

per guanyar terreny a la vida i esgotar-la

i "exprimir-la".

Fins que cal dir-se adéu.

(Joan Manuel Serrat)

Ens perdem entre les ones del mar de Formentera.

Ens perdem en un tros de cel blau,
en una paraula màgica
d’una nit de borratxera
d’ara fa dos anys

ens perdem, estimant-nos,
entre la fressa de la gent que pregunta
que es mou
que es desespera en el tren, el llit o el bar.

Ens perdem encara
amb els llavis inquiets i la mirada tèrbola,
somiant altres paratges
que ens han de portar a l’infinit.

Ens perdem, amor,
per no saber trobar-nos en aquest món confós.

Ens perdem per créixer
i mirar-nos amb el rostre sincer
i les mans plenes de força, i de vida,
de coses bones que compartirem
somiant-nos eterns
en la distància.

PALABRAS PARA JULIA

Tú no puedes volver atrás porque la vida ya te empuja como un aullido interminable.
Hija mía es mejor vivir con la alegría de los hombres que llorar ante el muro ciego.
Te sentirás acorralada te sentirás perdida o sola tal vez querrás no haber nacido.
Yo sé muy bien que te dirán que la vida no tiene objeto que es un asunto desgraciado.
Entonces siempre acuérdate de lo que un día yo escribí pensando en ti como ahora pienso.
La vida es bella, ya verás como a pesar de los pesares tendrás amigos, tendrás amor.
Un hombre solo, una mujer así tomados, de uno en uno son como polvo, no son nada.
Pero yo cuando te hablo a ti cuando te escribo estas palabras pienso también en otra gente.
Tu destino está en los demás tu futuro es tu propia vida tu dignidad es la de todos.
Otros esperan que resistas que les ayude tu alegría tu canción entre sus canciones.
Entonces siempre acuérdate de lo que un día yo escribí pensando en ti como ahora pienso.
Nunca te entregues ni te apartes junto al camino, nunca digas no puedo más y aquí me quedo.
La vida es bella, tú verás como a pesar de los pesares tendrás amor, tendrás amigos.
Por lo demás no hay elección y este mundo tal como es será todo tu patrimonio.
Perdóname no sé decirte nada más pero tú comprende que yo aún estoy en el camino.
Y siempre siempre acuérdate de lo que un día yo escribí pensando en ti como ahora pienso.
José Agustín Goytisolo