Et recordo de petit, al meu costat…
ens recordo de petits (una miqueta més que ara), fent de curiosos a la vida, explicant-nos sentiments propis, compartits ja des dels inicis.
Et recordo com un germà donant-me la mà per no caure.
A vegades- recordo-, que et percebia com algú més distant, perquè creixíem junts i el pas dels anys es presentava com un repte difícil i semblava que anés a ensorrar-nos els somnis.
Però et recordo sempre allà: , amb uns ulls grans de lluna plena que cuidaven de mi.
Et recordo donant-me la mà per no caure.
Però sobretot, et recordo en el somriure bonic dels dies que hem compartit, des de sempre.
Et recordo amb l´orgull de qui estima i se sent correspost en la mirada i en la mà forta sobre l´espatlla del temps; en els tendres moments de la música, en el somriure càlid del germà…així et recordo i et vull recordar, sempre.
Et recordo petit, però molt gran en les abraçades…
Et recordo com un germà donant-me la mà per no caure.
A vegades- recordo-, que et percebia com algú més distant, perquè creixíem junts i el pas dels anys es presentava com un repte difícil i semblava que anés a ensorrar-nos els somnis.
Però et recordo sempre allà: , amb uns ulls grans de lluna plena que cuidaven de mi.
Et recordo donant-me la mà per no caure.
Però sobretot, et recordo en el somriure bonic dels dies que hem compartit, des de sempre.
Et recordo amb l´orgull de qui estima i se sent correspost en la mirada i en la mà forta sobre l´espatlla del temps; en els tendres moments de la música, en el somriure càlid del germà…així et recordo i et vull recordar, sempre.
Et recordo petit, però molt gran en les abraçades…
Et recordo donant-me la mà per no caure.
Helena Minuesa
18 d´abril de 2006
Helena Minuesa
18 d´abril de 2006