Tothom té els seus somnis.
A vegades més endins.
D'altres més enfora.
Aquesta és la finestra des de la qual llegeixo els meus somnis cada matí, de vuit a tres.
Els percebo embolicats entre els arbres de la plaça, gèlids, rere el vidre antic...
Els percebo esperant-me allà, drets, entre les fulles caduques que han anat abandonant-se poc a poc.
Els meus somnis es desvetllen entre les deu i les dotze del matí, a l'hora del cafè.
I és llavors quan s'esclareixen i es fan presents en totes les coses que m'envolten, i em sorprèn una tendresa esbojarrada de ganes de vida, de ganes de somni.
Quins són els vostres somnis?
3 comentarios:
Me ha gustado mucho tu blog, un saludo ;)
moltes gràcies miriam
una abraçada
helena
Jo somio que somiem plegats, i que t'explico coses prenent un tallat ben carregat i ben calent mentre a fora neva, molt. Somio que hi som, sempre, tu i jo i que tornen a nèixer uns anhels, uns desigs, unes flors que van més enllà de la primavera. Somio dopamina, serotonina, oxcitocina. Somio plors d'emoció, anys nous... Perquè "se está arrimando un día feliz".
T'estim, i no me'n fot.
Publicar un comentario