Ens fem nostres

Anem cap a la vida. Cap a la llum,... on tot hi cap.

I a les fosques - on es pensen les coses amargues que no podem oblidar malgrat les hores - et
penso lluny, amb un somrís sincer entre els teus companys de viatge, dels quals ja no en formo part.
I la teva mirada dolça, com la del primer dia, em vigila per a que no em perdi entre el bosc, em cuida com una nena petita, com l’esguard del pare davant del perill.

Arriba la nit i et sento, pressento encara els teus peus cansats pujant les escales.
Em véns a buscar i m’abraces i et dic totes les coses que encara em resten a dins i que vull fer teves. Et dono tot l’amor que va haver d’aturar-se, baixar pel carrer i marxar, aquella nit qualsevol.
En el somni ens fem nostres.

Cap a la vida anem. Cap a la vida sense nosaltres.

Però cap a la vida.