Desglaç

Somnis de gel es desfan
en l’escalfor de la terra ferma.
Ella respira, somriu,
s’enamora
de cada petjada
que sent al seu llom


Però endins,
més enllà de la sorra
es pregunta per què
hom l’ignora al seu pas

si és tan bona,
tan noble,
tan generosa,
la pluja que vetlla
quan ploren els camps.


Respira la terra
mentre els somnis de gel
pregunten,
desglacen,
es desfan

Mentre als ulls de les dones
i els homes del segle
el desig tremola
i passen els anys.