Injustícia

Avui no podré pronunciar la paraula injustícia sense deixar de pensar en tu.

Han passat ja uns quants dies i et penso, et sento quan les hores són més delicades i cobren una dimensió especial. Hem començat l'any, certament, d'una manera poc afortunada.

I jo, pobre de mi!, masses vegades em queixo sense motius. Sóc un desastre, una mimada, una egocèntrica, també. Tinc tendència a veure les coses des d'una perspectiva tan minsa, oblidant qui pateix de veres. Un nen que es juga la vida en un hospital. Un home que perd la cartera, els diners, la família, els somnis, en una patera. Un missil veloç que acaba amb vint-mil vides d'un sol tret.

Avui m'he quedat sense paraules per parlar d'injustícia. I els tòpics es repeteixen, i em canso de sentir-me dir "és que no ho hi ha dret", "és que és molt injust". Em canso perquè sé que dorms a un hospital i que no em sents i que et trobem a faltar. Cada vegada més.

Em canso de saber-me tan egoïsta, però seguir queixant-me - per pur vici !- quan l'amor ha marxat.

Voldria pensar-te sempre per poder créixer forta, i justa, amb tu.

Si la vida em deixa.