sábado, 5 de abril de 2008

INFINIT


Si et busco més enllà
vers l´ infinit dels anys
quan sigui més vella,
més plena de mi.

Si et cerco en la foscor
de les pupil.les blavoses
i et dic: no vull marxar,
no vull anar
dóna´m la mà per sempre.

Si et dic que vull viure
més enllà dels temps fugits
vers l´infinit
vers la llum del paraís
ballant un vals ple de pluja
amb tu.

Si et dic infinit,
no em diguis després.
no emmudeixis pas
no em facis retrets.

Si et dic infinit
serà per sempre més.

2 comentarios:

Yeral dijo...

"Si et dic infinit,
no em diguis després".

M'ha encantat el poema... de debó.

Saps què? Que et dic infinit, cosina. Et vull infinita. Per sempre.

Er Savi dijo...

Ja fa dies et vaig visitar després que una veu sàvia em fes una recomanació. Magnífic i necessari que estiguis aquí i et pugui veure llegint-te.
Per quan el proper poema/escrit?quiero más!

Ens hem de veure, no?

Petons infinits.