castells de sorra

Els meus somnis de sorra es desfan

com els castells que fèiem tu i jo a la platja, de ben petits... recordes?

ara ens hem fet grans:

hi ha preguntes sense resposta a les que hem de posar bona cara,

anar ben vestits, amb la cara neta de dignitat,

i abraçar-nos a la nit com si no hagués passat res,

com si tot seguís el seu curs natural.

però jo per dins tinc un buit de castell de sorra que s'enfonsa,

perquè sé que no tornaran temps de pales, rasclets, pilotes de goma...

sé que ja som grans i que ens esperen les preguntes sense resposta

i que hem de ser dones i homes lliures de passat,

lliures en el futur.

però el castell s'enfonsa en el mar

i tots els meus somnis, de petita i de gran

es disolen dins l'aigua.