Tanca els ulls

Tanca els ulls
de la nit blava
i segueix-me
a l´atzar, sense pressa.

Coneixerem el bé
i el mal
d´una sola volta

i aleshores
voldrem córrer més,
més enllà
despullats de tot
a la llum sola

Tanco els ulls
jo també
per donar-me a tu,
al teu cos
-blanc i suau-
I a dins et deixes
ens deixem de sobte
tots els neguits es fonen
com el glaç a la sorra.

I em dius llavors:
-SOMRIU!
amb els dits a la boca.

Tanca els ulls i corre
lluny, lluny...
rere el temps de la història.

Un nombre més
que es multiplica:
un u, un dos
que es trasformen.

Tanca els ulls
de la nit blava.
Amarats de sol
serà menys fosca.

(Alemanya, 8 de desembre de 2006)

NO T'ABANDONIS

No t’abandonis.
Hi ha una drecera de llum
sota la porta i,
si l’obres,
veuràs cadascuna
de les parpelles
enceses de la nit.

No t’abandonis en la son
ni vulguis aturar la por

camina,
camina sense mandra

L’angoixa és un so
feréstec en el cor.

Míra’m i sent
com la pluja s’atrapa
dins del cel

com la nit ens besa
en tots els racons de la ciutat.

I no t’abandonis
en la misèria
de l’ésser estimat
que es troba sol,

car jo hi seré sempre
quan que les cordes
deixin de sonar

sempre, sempre

quan el pes caigui
més feixuc sobre tu.

No abandonis:

la mà d’un company,
abraça amb força
i en ella, i en la paraula,
llegiràs els mots més suaus

I escoltaràs música,
de països nous,
imaginables
només en el somni...

I quan aquest es fongui
jo hi seré
més sincera
més valenta.

Serem els dos
com la llum nova.

Plens de l’amor
que no s’abandona.

Pandémica i celeste

Imagínate ahora que tú y yo
muy tarde ya en la noche
hablemos hombre a hombre, finalmente.
Imagínatelo,
en una de esas noches memorables
de rara comunión,
con la botella
medio vacía, los ceniceros sucios,
y después de agotado el tema de la vida.
Que te voy a enseñar un corazón,
un corazón infiel,
desnudo de cintura para abajo,
hipócrita lector -mon semblable,-mon frère!

Porque no es la impaciencia del buscador de orgasmo
quien me tira del cuerpo a otros cuerpos
a ser posiblemente jóvenes:
yo persigo también el dulce amor,
el tierno amor para dormir al lado
y que alegre mi cama al despertarse,
cercano como un pájaro.
¡Si yo no puedo desnudarme nunca,
si jamás he podido entrar en unos brazos
sin sentir -aunque sea nada más que un momento-
igual deslumbramiento que a los veinte años !

Para saber de amor, para aprenderle,
haber estado solo es necesario.
Y es necesario en cuatrocientas noches
-con cuatrocientos cuerpos diferentes-
haber hecho el amor. Que sus misterios,
como dijo el poeta, son del alma,
pero un cuerpo es el libro en que se leen.

Y por eso me alegro de haberme revolcado
sobre la arena gruesa, los dos medio vestidos,
mientras buscaba ese tendón del hombro.
Me conmueve el recuerdo de tantas ocasiones...
Aquella carretera de montaña
y los bien empleados abrazos furtivos
y el instante indefenso, de pie, tras el frenazo,

pegados a la tapia, cegados por las luces.
O aquel atardecer cerca del río
desnudos y riéndonos, de yedra coronados.
O aquel portal en Roma -en vía del Balbuino.
Y recuerdos de caras y ciudades
apenas conocidas, de cuerpos entrevistos,
de escaleras sin luz, de camarotes,
de bares, de pasajes desiertos, de prostíbulos,
y de infinitas casetas de baños,
de fosos de un castillo.
Recuerdos de vosotras, sobre todo,
oh noches en hoteles de una noche,
definitivas noches en pensiones sórdidas,
en cuartos recién fríos,
noches que devolvéis a vuestros huéspedes
un olvidado sabor a sí mismos!
La historia en cuerpo y alma, como una imagen rota,
de la langueur goûtée à ce mal d'être deux.
Sin despreciar
-alegres como fiesta entre semana-
las experiencias de promiscuidad.

Aunque sepa que nada me valdrían
trabajos de amor disperso
si no existiese el verdadero amor.
Mi amor,
íntegra imagen de mi vida,
sol de las noches mismas que le robo.

Su juventud, la mía,
-música de mi fondo-
sonríe aún en la imprecisa gracia
de cada cuerpo joven,
en cada encuentro anónimo,
iluminándolo. Dándole un alma.
Y no hay muslos hermosos
que no me hagan pensar en sus hermosos muslos
cuando nos conocimos, antes de ir a la cama.

Ni pasión de una noche de dormida
que pueda compararla
con la pasión que da el conocimiento,
los años de experiencia
de nuestro amor.

Porque en amor también
es importante el tiempo,
y dulce, de algún modo,
verificar con mano melancólica
su perceptible paso por un cuerpo
-mientras que basta un gesto familiar
en los labios,
o la ligera palpitación de un miembro,
para hacerme sentir la maravilla
de aquella gracia antigua,
fugaz como un reflejo.

Sobre su piel borrosa,
cuando pasen más años y al final estemos,
quiero aplastar los labios invocando
la imagen de su cuerpo
y de todos los cuerpos que una vez amé
aunque fuese un instante, deshechos por el tiempo.
Para pedir la fuerza de poder vivir
sin belleza, sin fuerza y sin deseo,
mientras seguimos juntos
hasta morir en paz, los dos,
como dicen que mueren los que han amado mucho.

Jaime Gil de Biedma

Algunes coses que em fan feliç

1. veure entrar la llum tènue per la finestra de la meva habitació i sorprendre’m amb les formes que dibuixa la persiana a contrallum

2. escoltar les campanes de l’església de lluny, a vegades més a prop que altres, segons com bufi el vent


3. esmorzar amb la remor d’una màquina de cafè de lluny, un diari al davant, una llibreta de notes..

4. saludar els meus companys de feina amb el “què tal?” de cada dia, veure’ls contents amb ells mateixos, veure’ls contents de compartir l’estona amb mi.

5. fer el cafè de cada dia conjunt


6. sentir la veu de la meva mare, cuidant-me sempre: Com estàs? On dinaràs? Tens classe avui?

7. sentir la veu dels nens entrant al museu: una veu d’alegria juganera que sorprèn la buidor del claustre


8. tenir ganes de tenir un fill un dia i explicar-li contes de màgia i portar-lo al claustre per sentir la seva veu alegre també en el silenci que ha deixat la història

9. escoltar el soroll de les meves sabates quan passegen pel carrer: és una remor constant que em fa sentir viva



10. trucar als meus amics i que em sorprenguin amb alguna pregunta estúpida sense resposta, i que em convidin a sopar amb ells

11. imaginar-me un joc fantàstic en el qual s’ho puguin passar bé nens petits i grans

12. compartir un cafè de granja amb una bona amiga: sentir les seves mans com s’escalfen dins les meves

13. sentir un orgull profund en pensar en la meva família: els meu pares, les meves àvies, els meus cosins. La gent que m’ha cuidat tota la vida i no m’ha deixat caure

14. tenir ganes de viure amb amor intens cap a la gent que estimo

15. tenir ganes de tenir ganes

16. compartir un sopar entranyable en el que tots els dolors i maldecaps s’enfonsin

17. sentir una mà amiga a sobre l’espatlla amb un: “tot passarà”, “estic aquí”...

18. notar l’abraçada sincera i profunda d’una persona molt important per mi.

19. Pressentir que el cor batega a mil per hora i que podria escapar-se del pit en qualsevol moment

20. anar a dormir amb una espelma al costat que faci pampallugues i faci moure l’habitació al seu ritme

21. tancar els ulls poc a poc, amb la certesa de poder somiar el millor dels somnis possibles

22. tenir ganes d’escriure

23. poder expressar amb paraules el que em passa a dins del cor.

24. somriure sense esforços

25. xerrar de res i de tot amb la meva àvia mentre mengem sopa

26. poder dir que sóc afortunada i rica en amor

27. saber que tot està per fer i que la vida m’espera.

Com la pell de la bresquilla

Com la pell de la bresquilla,
que arribarà per Sant Joan
-quan s'acurten les nits-
dóna'm la boca;
em veus des de l'abisme
i a penes pots somriure.
Arran de la ferida
et parle de demà,i
t'explique amb els dits
que sempre em torna
un gran desig de viure't
que a penes puc descriure.
A voltes ets la dida
i a voltes la destral
que veu tots els envits
d'aquesta aposta,
sense que ningú et dicte
com és com has de viure.

Feliu Ventura

Serem record

Serem record
de la història

Una ventada a fora
la finestra de bat a bat
el cor encara amb força
un batec de vent constant
en el record de la història.

Serem record oblidat
oblidable només amb temps
“temps al temps”
que diuen els altres...

I tu en el record
de l’esguard constant.

T’he estimat amb tota la força
del jaç, del pit,

del voler estimat.

Del voler fer història
i el record perenne.

Però en va la tardor
se’n du l’amor,

el vent l’esquinça,
l’ofec l’abraça
amb delit voraç.

Som record
a la història

Anys que passen.

Un record fugaç.

Nostàlgia

Em pesen les parpelles
de la nostàlgia que vessen
els ulls, pesats,
quan dormisquegen.

Fugaç, la lluna s’acluca
rere el vidre de casa.

I jo m’adormo en l’esguard
de l’espelma encara encesa.

Nostàlgia de pèrdua
nostàlgia que et cerca.
Amor, amor,..
en les hores d'aquest vespre.

Cau la nit sencera sobre mi
i, indefensa, s’acaba una guerra.
Mil bombes enceses
semblen cremar el meu llit,

nostàlgia d’amor

nostàlgia de tu

nostàlgia que et cerca

en la nit encesa.